Estructures sedimentaries

ETAPES GEOLÓGIQUES

Australopithecus afarensis

Australopithecus afarensis és un homínid del gènere Australopithecus que visqué a part d'Àfrica fa de 3,9 a 3 milions d'anys, durnat el cenozoic.
Es creu possible que sigui l'antecessor del gènere Homo, tot i que hi ha opinions científiques contràries.
Les restes fòssils d'Australopithecus afarensis foren trobades per primera vegada per D. Johanson i els seus col·laboradors al jaciment de Hadar a Etiópia. En total es van trobar uns dos-cents ossos pertanyents a 14 individus. De la pelvis (d'una femella) i extremitats inferiors es va deduir que eren possiblement bípedes.

Aquesta es la gran epoca dels mamifers, gracies a la deseparició dels "saurios"

Dinosaures

Els dinosaures van ser uns animals vertebrats, dominants del ecosistem terrestre que van viure a la terra uns 150 milions d'anys...
N'hi havia uns de 43 metres de llargada, uns altres de 15 metres d'alçada, alguns amb més de 150.000 kg de pes, i també de petits, amb només 35 centímetres de longitud.

Ni havia de voladors, de terrestres i fins i tot de nedadors, uns que menjaven carn, i d'altres herba...

A la mateixa epoca que van apareixer els dinosaures (mesozoic) també van apareixer els primers mamifers, alguns invertabrats i reptils com pterosaures, cocodrils i fitosaures..

 

Foraminífers

Els foraminífers (Foraminifera) són un subfilum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseupodis. L'esquelet, extern, acostuma a estar enrotllat i dividit internament mitjançant envans o septes en cambres que es comuniquen. Es coneixen més de 200.000 espècies que formen 220 famílies hi ha formes actuals i formes que es coneixen exclusivament a través dels fòssils. La mida dels foraminífers va de pocs micròmetres a més de 10 cm. Les formes petites s'anomenen microforaminífers i les grans macroforaminífers, essent aquests darrers característics de sediments carbonatats d'aigües poc profundes.

Es coneix que existeixen des del paleozoic, que s'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins fa uns 251 milions d'anys, i encara segueixen existens.


El Paleozoic marí està representat pels trilòbits , artròpodes de cos segmentat recoberts per una closca quitinosa impregnada de sals. Uns altres invertebrats, també extingits foren els graptòlits. Altres grups han arribat fins als nostres dies com coralls, equinoderms, braquiòpodes, etc. Totes aquestes especies convivien amb els foraminífers.

SISTEMES MORFOCLIMÀTICS

En el Domini climàtic de tipus glacial i podem trobar les següents formes:ç

D'erosió:

Llacs de sobreexcavació: És el llac que es forma en el front de la glacera.

Valls en U: Valls que la seva forma és de U a causa que fa temps i passava una glacera.

Paviments estriats: 

Roques moltonades:

De sedimentació:

Cordons morènics:  són els materials i sediments barrejats amb neu que són empesos per la llengua d'una glacera. Solen ser fragments de roca, grava o argila. Existeixen diferents tipus de morrena que depenen de la seva relació amb la glacera.

Drumlins: Acumulacions en forma de montanyetes.

Eskers: Diposit d'al·luvions que forma pujols de varis metres d'altura.

Domini Climatic de tipus periglacial:

D'erosió

Crestes:

Agulles glacials:

de sedimentació:

Loess: És un tipus de sol.

Tarteres:

Domini climàtic oceànic, continental i mediterrani:

D'erosió:

Xaragalls i barrancs:

Valls en V i en artesa: Valls en el qual a causa d'un riu, la seva erosió els hi ha donat forma de "V".

Carst : és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

 

de sedimentació:

Terrasses i al·luvions: 

Un Al·luvió  és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.

Una Terrassa és un graó topogràfic que queda a banda i banda de la llera.

Domini climàtic estepic:

D'erosió

Peneplans: Un peneplà designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescencia de conques hidrogràfiques.

Domini climàtic subdesèrtic:

d'erosió:

Lleres seques: utilitzat per denominar els llits o lleres de rius a regions càlides i àrides o desèrtiques. Aquestes lleres són canals de desguàs, poden tenir fins a més de 100 m d'amplària; només transporten aigua durant breus temporades plujoses (d'hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara més esporàdiques i impredictibles, tant en l'època de l'any en què ocorren com en la quantitat de pluja.

 

De sedimentació:

Cons de dejecció:

Dominio climàtic desertic:

d'erosió:

Regs:

Monts illa:

De sedimentació:

Cons de dejecció:

Glacis:

Planes endorreiques:

Domini selvàtic:

d'erosió:

Monts illa:

Pans de sucre: 

Carsts en torres:

de sedimentació:

glacis:

Acció geologica del mar

Fiords: és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.

  Ries: Part inferior d'una vall  profunda invedida per el mar.

Penya-segat: accident geografic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

 Plataformes d'abrasió: Formación mixta de erosión y sedimentación, que aparece al acumularse las rocas que se desprenden de los acantilados en una costa alta. Cuando esta plataforma queda emergida, se denomina rasa costera.

 Terrassa d'acomulació: És la plataforma d'erosió on es dipositen els fragments mes grans que poden ser arrosegats pel mar.

Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins els blocs.

Planes de marea: Extensions planes  que queden el descobert quan baixa la marea i si acomulen sediments.

Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra.

 Fletxes: cordó de terra a l'interior de la badia

Tómbols: Conexió de sediments entre una illa i la costa.

i

Illes barrera: Sorra i diversos sedimetns que s'acomulen devant d'una badia.

Aiguamolls: terreny impermeable i planer amb herbes,joncs,canyes i altres plantes herbácies (en ocasions amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Badia: entrada del mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins.

Arc litoral:  Roca que s'ha foradat a causa de l'erosió de les onades i les mareas.

Faralló: Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell del mar, generalment pròxima a la costa

Delta: Dipòsit de sediments de forma triangular que alguns rius formen al desembocar a un mar o un llac d’aigües tranqui-les.

perfil longitudinal riu Ebro

Població	Altura nivell del mar (m)	Distancia respecte el naixement (km) -aprox.-
Fontibre	930	0
Logroño	391	89
Fuentes de Ebro	196	139
Escatrón	142	224
Gandesa	368	290
Tortosa	14	320
Sant Jaume d'Enveja	0	347

perfil longitudinal riu ter

Població	Altura nivell del mar (m)	Distancia respecte el naixement (km)
Setcases	1230	0
Ripoll	691	30
Torrelló	530	58
Roda de Ter	443	87
Vilanova de Sau	239	123
Girona	70	143
Flaçà	34	167
Ullà	21	185
Estartit	0	208

Delta del Nil

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de la lletra Grega Delta (Δ). D'aquest fet prové el nom donat pels antics grecs. És un dels deltes més grans del món, fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 quilòmetres de costa. És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada. En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

Fins a la construcció de la resclosa d'Assuan, s'estima que el delta augmentava de superfície una mitjana d'un quilometre quadrat  anualment, uns quatre metres de longitud, a causa de l'aportament dels llims.
Des d'èpoques de la primera dinastia el delta ha incrementat la seva superfície uns tres mil quilòmetres quadrats (una extensió més gran de la que posseeixen la quarta part dels estats del món actual)

 L'existència d'aquest poderós riu sembla un miracle. Les convulsions geològiques que van formar la conca del mar Roig semblen haver originat al mateix temps una sèrie de fosses, de conques i de esquerdes alineades a la regió de la vall actual, que haurien desviat l'antic Nil Est, que rebia aleshores nombrosos torrents del massís aràbic, hauria format una profunda vall, posteriorment submergit i terraplenament al pliocè. Durant el quaternari, les variacions del clima (sovint semiàrid) i del nivell del mar van produir alternativament excavacions i farciment dels que subsisteixen esquinçalls de terrasses. Heus aquí un fenomen essencial: el Nil hauria rebut finalment l'aportació dels seus actuals afluents sudanesos (Nil Blau, Nil Blanc, Atbara), gràcies als quals el seu cabal es manté a través de 2000 km de desert absolut, amb crescudes estivals que dipositen un llim fèrtil d'origen etíop. Els dipòsits, regulars a les zones on la inundació és lliure, van contribuir a formar el Delta, actualment bloquejat per una poderosa corrent litoral. El Nil inferior (egipci) pot proporcionar a l'home, en tota estació, l'aigua que el cel li nega. Li prodiga a més el llim que fertilitza el sòl, aquesta negra khemi tan celebrada en temps dels faraons. Tot abans que les tribus protoneolíticas, perseguides per l'aridesa creixent, haurien trobat a la vall del Nil, aquest oferia un terreny ecològic privilegiat, una vegetació i una fauna riques i variades van atreure als caçadors-pastors nòmades, els quals es van convertir en agricultors sedentaris . Finalment, en l'espessor dels luvions s'oculta una pròxima capa freàtica que a poc a poc anirà ocupant el seu lloc en el regadiu. D'aquesta manera, les condicions excepcionals vinculades amb l'existència del Nil permeten comprendre millor l'origen de la civilització egípcia, aquesta civilització que va madurar llargament en vedat tancat abans de sorprendre al món mediterrani, despertar la cobdícia dels seus veïns (hicsos, libis, hitites , perses, grecs ...) i llegar, parell admiració de tants turistes i investigadors, els testimonis d'un art desmesurat. (Jaques Besançon)

Filip Hjulström

Henning Filip Hjulström (octubre 6, 1902 a març 26, 1982) va ser un geògraf suec. Hjulström va ser professor de geografia a la Universitat d'Uppsala el 1944, i el 1949, quan el subjecte de la geografia es va dividir, es va convertir en professor de Geografia Física.

Filip Hjulström, va fer els primers estudis quantitatius dels processos geomorfològics. Es va realitzar un estudi de transport de sediments i l'erosió del sòl en l'àrea de drenatge del riu Fyris, basat en una mostra d'aigua al dia que ell va prendre al seu pas en el camí cap al departament, i va analitzar el contingut de sediments en suspensió. Els seus estudiants van seguir en el mateix sentit, la realització d'estudis quantitatius de transport massiu, transport fluvial, la disposició del delta, i els processos costaners. Això es va convertir en "l'Escola d'Uppsala de Geografia Física ".

Hjulström és més conegut per crear la corba Hjulström, que descriu els llindars d'erosió i deposició de partícules en l'aigua corrent.

perfil longitudinal llobregat:

Altura sobre el mar:

Població	Altura nivell del mar (m)	Distancia respecte el naixement (km)
La Coma i la Pedra	1004	0
Navés	900	17
Cardona	507	28
Navàs	365	39,9
Súria	360	45
Sant Joan de Vilatorrada	277	54,7
Manresa	238	57,6
CastellGalí	226	64,5