Volcà de tipus Hawaià

El volcà Kilauea: Té un crater mol actiu, que esta en erupcio des del 1983, encara esta en erupció. Les seves erupcions emeten grans quantitats de lava fluida, pero amb escases explocions i per tant poc risc per les persones. En tota la seva historaia a tingut alguna gran explosió, la ultima el  1824.

Volcans de l'illa Vulcano: L'illa deu la seva existència a la fusió d'alguns volcans, el més gran i actiu dels quals és el volcà de la Fossa. Els altres són el Vulcanello (123 m), al nord; el Monte Aria (500 m), al sud completament inactiu, que forma un extens altiplà constituït per colades de lava, pedra volcànica i dipòsits d'al·luvió.

El volcà principal, a l'oest, sembla que es va formar després d'extingir-se el volcà meridional; amb laves molt àcides, ha generat l'anomenat Vulcano della Fossa (o Gran Cratere o Cono di Vulcano), de 386 m d'altitud, amb pendents molt pronunciats, que té un cràter apagat al nord, anomenat la Forgia Vecchia. Al nord-oest hi ha una colada d'obsidiana relativament recent, del 1771, anomenada Le Pietre Cotte. El cràter actiu és situat lleugerament desplaçat cap al nord-oest. Actualment l'activitat volcànica es manifesta amb fenòmens de solfatares i amb erupcions freqüents, generalment explosives.

Tot i que l'última erupció es va esdevenir en el període 1888-1890, el volcà no ha deixat mai de donar proves de la seva vitalitat i encara avui dia s'hi observen diferents fenòmens, com ara fumaroles, raigs de vapor, tant a la cresta com submarins, i la presència de fangs sulfurosos d'apreciades propietats terapèutiques. Al nord un bon nombre de fumaroles continuen emetent àcid bòric, clorur d'amoni i sofre, que alimenten un complex industrial per a la producció de sofre.