Estructures sedimentaries

ETAPES GEOLÓGIQUES

Australopithecus afarensis

Australopithecus afarensis és un homínid del gènere Australopithecus que visqué a part d'Àfrica fa de 3,9 a 3 milions d'anys, durnat el cenozoic.
Es creu possible que sigui l'antecessor del gènere Homo, tot i que hi ha opinions científiques contràries.
Les restes fòssils d'Australopithecus afarensis foren trobades per primera vegada per D. Johanson i els seus col·laboradors al jaciment de Hadar a Etiópia. En total es van trobar uns dos-cents ossos pertanyents a 14 individus. De la pelvis (d'una femella) i extremitats inferiors es va deduir que eren possiblement bípedes.

Aquesta es la gran epoca dels mamifers, gracies a la deseparició dels "saurios"

Dinosaures

Els dinosaures van ser uns animals vertebrats, dominants del ecosistem terrestre que van viure a la terra uns 150 milions d'anys...
N'hi havia uns de 43 metres de llargada, uns altres de 15 metres d'alçada, alguns amb més de 150.000 kg de pes, i també de petits, amb només 35 centímetres de longitud.

Ni havia de voladors, de terrestres i fins i tot de nedadors, uns que menjaven carn, i d'altres herba...

A la mateixa epoca que van apareixer els dinosaures (mesozoic) també van apareixer els primers mamifers, alguns invertabrats i reptils com pterosaures, cocodrils i fitosaures..

 

Foraminífers

Els foraminífers (Foraminifera) són un subfilum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseupodis. L'esquelet, extern, acostuma a estar enrotllat i dividit internament mitjançant envans o septes en cambres que es comuniquen. Es coneixen més de 200.000 espècies que formen 220 famílies hi ha formes actuals i formes que es coneixen exclusivament a través dels fòssils. La mida dels foraminífers va de pocs micròmetres a més de 10 cm. Les formes petites s'anomenen microforaminífers i les grans macroforaminífers, essent aquests darrers característics de sediments carbonatats d'aigües poc profundes.

Es coneix que existeixen des del paleozoic, que s'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins fa uns 251 milions d'anys, i encara segueixen existens.


El Paleozoic marí està representat pels trilòbits , artròpodes de cos segmentat recoberts per una closca quitinosa impregnada de sals. Uns altres invertebrats, també extingits foren els graptòlits. Altres grups han arribat fins als nostres dies com coralls, equinoderms, braquiòpodes, etc. Totes aquestes especies convivien amb els foraminífers.

SISTEMES MORFOCLIMÀTICS

En el Domini climàtic de tipus glacial i podem trobar les següents formes:ç

D'erosió:

Llacs de sobreexcavació: És el llac que es forma en el front de la glacera.

Valls en U: Valls que la seva forma és de U a causa que fa temps i passava una glacera.

Paviments estriats: 

Roques moltonades:

De sedimentació:

Cordons morènics:  són els materials i sediments barrejats amb neu que són empesos per la llengua d'una glacera. Solen ser fragments de roca, grava o argila. Existeixen diferents tipus de morrena que depenen de la seva relació amb la glacera.

Drumlins: Acumulacions en forma de montanyetes.

Eskers: Diposit d'al·luvions que forma pujols de varis metres d'altura.

Domini Climatic de tipus periglacial:

D'erosió

Crestes:

Agulles glacials:

de sedimentació:

Loess: És un tipus de sol.

Tarteres:

Domini climàtic oceànic, continental i mediterrani:

D'erosió:

Xaragalls i barrancs:

Valls en V i en artesa: Valls en el qual a causa d'un riu, la seva erosió els hi ha donat forma de "V".

Carst : és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

 

de sedimentació:

Terrasses i al·luvions: 

Un Al·luvió  és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.

Una Terrassa és un graó topogràfic que queda a banda i banda de la llera.

Domini climàtic estepic:

D'erosió

Peneplans: Un peneplà designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescencia de conques hidrogràfiques.

Domini climàtic subdesèrtic:

d'erosió:

Lleres seques: utilitzat per denominar els llits o lleres de rius a regions càlides i àrides o desèrtiques. Aquestes lleres són canals de desguàs, poden tenir fins a més de 100 m d'amplària; només transporten aigua durant breus temporades plujoses (d'hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara més esporàdiques i impredictibles, tant en l'època de l'any en què ocorren com en la quantitat de pluja.

 

De sedimentació:

Cons de dejecció:

Dominio climàtic desertic:

d'erosió:

Regs:

Monts illa:

De sedimentació:

Cons de dejecció:

Glacis:

Planes endorreiques:

Domini selvàtic:

d'erosió:

Monts illa:

Pans de sucre: 

Carsts en torres:

de sedimentació:

glacis:

Acció geologica del mar

Fiords: és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.

  Ries: Part inferior d'una vall  profunda invedida per el mar.

Penya-segat: accident geografic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

 Plataformes d'abrasió: Formación mixta de erosión y sedimentación, que aparece al acumularse las rocas que se desprenden de los acantilados en una costa alta. Cuando esta plataforma queda emergida, se denomina rasa costera.

 Terrassa d'acomulació: És la plataforma d'erosió on es dipositen els fragments mes grans que poden ser arrosegats pel mar.

Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins els blocs.

Planes de marea: Extensions planes  que queden el descobert quan baixa la marea i si acomulen sediments.

Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra.

 Fletxes: cordó de terra a l'interior de la badia

Tómbols: Conexió de sediments entre una illa i la costa.

i

Illes barrera: Sorra i diversos sedimetns que s'acomulen devant d'una badia.

Aiguamolls: terreny impermeable i planer amb herbes,joncs,canyes i altres plantes herbácies (en ocasions amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Badia: entrada del mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins.

Arc litoral:  Roca que s'ha foradat a causa de l'erosió de les onades i les mareas.

Faralló: Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell del mar, generalment pròxima a la costa

Delta: Dipòsit de sediments de forma triangular que alguns rius formen al desembocar a un mar o un llac d’aigües tranqui-les.