Delta del Nil

El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de la lletra Grega Delta (Δ). D'aquest fet prové el nom donat pels antics grecs. És un dels deltes més grans del món, fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 quilòmetres de costa. És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada. En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

Fins a la construcció de la resclosa d'Assuan, s'estima que el delta augmentava de superfície una mitjana d'un quilometre quadrat  anualment, uns quatre metres de longitud, a causa de l'aportament dels llims.
Des d'èpoques de la primera dinastia el delta ha incrementat la seva superfície uns tres mil quilòmetres quadrats (una extensió més gran de la que posseeixen la quarta part dels estats del món actual)

 L'existència d'aquest poderós riu sembla un miracle. Les convulsions geològiques que van formar la conca del mar Roig semblen haver originat al mateix temps una sèrie de fosses, de conques i de esquerdes alineades a la regió de la vall actual, que haurien desviat l'antic Nil Est, que rebia aleshores nombrosos torrents del massís aràbic, hauria format una profunda vall, posteriorment submergit i terraplenament al pliocè. Durant el quaternari, les variacions del clima (sovint semiàrid) i del nivell del mar van produir alternativament excavacions i farciment dels que subsisteixen esquinçalls de terrasses. Heus aquí un fenomen essencial: el Nil hauria rebut finalment l'aportació dels seus actuals afluents sudanesos (Nil Blau, Nil Blanc, Atbara), gràcies als quals el seu cabal es manté a través de 2000 km de desert absolut, amb crescudes estivals que dipositen un llim fèrtil d'origen etíop. Els dipòsits, regulars a les zones on la inundació és lliure, van contribuir a formar el Delta, actualment bloquejat per una poderosa corrent litoral. El Nil inferior (egipci) pot proporcionar a l'home, en tota estació, l'aigua que el cel li nega. Li prodiga a més el llim que fertilitza el sòl, aquesta negra khemi tan celebrada en temps dels faraons. Tot abans que les tribus protoneolíticas, perseguides per l'aridesa creixent, haurien trobat a la vall del Nil, aquest oferia un terreny ecològic privilegiat, una vegetació i una fauna riques i variades van atreure als caçadors-pastors nòmades, els quals es van convertir en agricultors sedentaris . Finalment, en l'espessor dels luvions s'oculta una pròxima capa freàtica que a poc a poc anirà ocupant el seu lloc en el regadiu. D'aquesta manera, les condicions excepcionals vinculades amb l'existència del Nil permeten comprendre millor l'origen de la civilització egípcia, aquesta civilització que va madurar llargament en vedat tancat abans de sorprendre al món mediterrani, despertar la cobdícia dels seus veïns (hicsos, libis, hitites , perses, grecs ...) i llegar, parell admiració de tants turistes i investigadors, els testimonis d'un art desmesurat. (Jaques Besançon)